Conflicte
religiós al Gujarat
Qualsevol novel·la que llegim situada a l'Índia té un nexe comú, en algun capítol apareix el conflicte religiós amb la seva cara més violenta i sagnant. Desgraciadament però, aquest fet no és producte de la imaginació de tots els escriptors indis, sinó que, encara que a nosaltres des de la nostra vida plàcida i tranquil·la ens sembli mentida, és un fet que forma part de la seva vida quotidiana, especialment després de la partició de 1947.
A l'Índia conviuen força religions, la majoritària és la hindú, i un 12% de la població és musulmana. Aquests estan dispersos per tot el país, només en algun districte el percentatge és més elevat, per sobre del 20%, especialment en els de les grans ciutats.
El passat mes de març va esdevenir de nou un d'aquests conflictes a l'estat del Gujarat, i aquesta vegada va ser de tanta magnitud que va arribar fins i tot a les nostres petites pantalles. Van morir més de 700 persones.
Els fets que van provocar aquesta desgràcia, remunten al segle XVI, quan els musulmans van construir una mesquita just a sobre on diuen va néixer el déu hindú Rama a Ayodhya (Uttar Pradesh). L'any 1992 els extremistes hindús varen destruir aquesta mesquita, moment en el que van morir 3000 persones. Ara es discuteix si, sobre les runes de la mesquita, es construirà, com pretenen els integristes hindús, un temple al déu Rama.
Arrel d'aquesta discussió, integristes musulmans varen encendre un tren carregat d'extremistes hindús que venien d’Ayodhya, assassinant 58 persones. A partir d'aquell moment va començar a l'estat de Gujarat una batalla campal, per tots els pobles i ciutats, especialment a la capital Ahmedabad. Varen cremar botigues, van destruir cases, apedregar gent, cremar persones... Sembla, a més, que el govern va tenir una reacció lenta deixant que els fets s'encenguessin al màxim, i enviant després milers de soldats de l'exèrcit a parar els disturbis. La violència va anar minvant, i han tornat a refer la vida, reconstruint el desfet, tot i que en molts casos els afectats no podran tornar on eren, els faltaran familiars, cases, negocis, i totes les pertinences.
Allà ha quedat una calma tensa, a l'espera que, en qualsevol moment, algun integrista de qualsevol de les dues religions, torni a provocar el conflicte, sembrant de nou el pànic i la misèria. No és que cap d'aquestes religions sigui violenta, ans al contrari, però en els extrems sempre hi ha persones manipuladores, que contràries als principis de la seva religió cerquen aixafar als que no pensen com ells.
Desitjo que algun dia aquests fets restin a les novel·les com a record i la gent que viu allà tinguin la pau i la convivència que es mereixen, creguin en la religió que creguin.
Mireia Casanovas Serra