La pediatra Vicki Fumadó és la responsable de la Unitat de Patologies Importades de l’Hospital de Sant Joan de Déu. Combina la seva activitat a l’hospital amb el treball a la ONG Africa Viva. Per les seves mans han passat bona part dels nens i nenes de diferents països d’arreu del món adoptats per famílies catalanes. Té 43 anys i quan parlem amb ella ens fa la sensació que ens està mimant, de la mateixa manera que ho fa amb els nens a la consulta.
Sabem que no és
obligatòria la revisió pediàtrica a Sant Joan de Déu,
però ens la recomanes?
Crec que és del tot recomanable perquè la majoria de les alteracions
amb les que poden arribar els nens d’altres països no es detecten
en una inspecció rutinària i s’han de buscar fent anàlisis
específiques de sang i excrements que puguin detectar infeccions latents
o paràsits.
Vam llegir un article de El Periódico en el qual t’entrevistaven
i ens va alarmar una mica perquè deies que el 60% dels nens adoptats
arriben amb problemes.
A mi també em va sorprendre el titular, massa sensacionalista, però
si llegeixes el contingut de l’article s’explica que la majoria
dels problemes amb els que arriben els nens adoptats són subsanables
fàcilment. Cal tenir en compte que els nens venen de països amb
sistemes sanitaris deficients, quan neixen no se’ls fan bons diagnòstics
i és normal que puguin agafar determinats problemes de salut, com per
exemple la sarna o la tinya. Són països amb menys recursos i les
faímilies que hi van han de saber-ho. Quan s’arriba aquí
la majoria dels problemes tenen fàcil solució.
Com arriben els nens i nenes de Madagascar?
No tinc una estadística exclusiva d’aquest país, però
sí que tinc una relació dels diferents continents. Moltes de les
problemàtiques mèdiques provenen de la mancança emocional,
de l’absència d’afecte pròxim durant els primers mesos
o anys de vida, que alenteix el desenvolupament físic o psicològic
dels nens. Aquesta mancança emocional es produeix en molts països
però a l’Àfrica Subsahariana o a la Índia penso que
els nens estan millor tractats emocionalment per una raó cultural. A
l’Àfrica un nen que els seus pares no el poden cuidar sempre és
acollit per un altra familiar o se’l deixa en un orfanat de confiança,
mentre que en d’altres llocs com poden ser els països de l’est
d’Europa el nen queda sol.
Però que en recordes dels nens malgaix que has visitat?
N’he visitat uns 30 aproximadament i en general no presentaven grans problemes.
Bàsicament desnutricions i també alguna hepatitis B o tuberculosi.
Alguns pares es plantegen una segona adopció o d’altres
tenen fills biològics. Han de prendre mesures preventives per als seus
fills quan van a buscar-ne un altre?
Aquest és un tema del que no em preocuparia gaire. Els contagis són
molt escassos , per exemple entre nens en el cas de tuberculosi i pel que fa
a la hepatitis B bàsicament hi ha contagi per consanguinitat o relacions
sexuals. A Catalunya ara, es vacuna en néixer a tota la població
per prevenir la hepatitis B. Em preocuparia més per les gelosies que
com en totes les relacions entre germans segur que apareixen.
Per acabar una curiositat. Perquè els nens malgaix tenen problemes
a la pell?
És una qüestió de canvi de clima, aquí tenim canvis
més marcats de fred i calor i els cal una aclimatació a la pell,
i una bona crema hidratant.
Ens acomiadem de la doctora Fumadó amb la sensació que quan parla d’Àfrica li venen molts records al cap. Records de les seves estades al continent amb programes de pediatria i medicina tropical a Sierra Leone, Tanzània, Etiòpia o Moçambic.
Entrevista realitzada per Josep M. Soler, maig 2003
| [tancar] | MALAGASY | Darrera modificació:
26/6/03 |