Història i política [tornar]
Les primeres poblacions de l’illa procedien de les freqüents immigracions indonèsies entre els segles III i IV. En el segle IX, Madagascar va ser una potència important de l’Oceà Índic, intercanviant els seus productes amb els pobles de la costa africana i amb els àrabs. Aquests últims es van establir a les seves costes durant el segle XII. Durant segles, francesos, portuguesos i holandesos varen fracassar en el seu intent d’establir colònies a l’illa, fins que en el segle XVII Madagascar es va convertir en una colònia francesa.
Encara que sense abandonar la comunitat francesa, Madagascar va aconseguir la seva autonomia al 1958, aprovant-se de forma immediata en referèndum la creació de la República. Al maig del 1959 va ser escollit president Philibert Tsiranana, líder del partit demòcrata (PSD), de la mà del qual el país va aconseguir la seva independència el 26 de juny de 1960. Tsirana es va mantenir en el govern fins al 1972, quan l’oposició d’importants sectors de la població a la seva política de supeditació a França el va forçar a dimitir, lliurant la direcció provisional del govern al seu home de confiança, el General Ramanantsoa, qui es va comprometre a iniciar una política més nacionalista. Tres anys més tard, Ramanantsoa va renunciar al seu càrrec i el Comandant Didier Ratsiraka va ser nomenat Cap d’Estat.
Ratsiraka va promoure la realització d’eleccions al 1977, a les que només participaria l’únic partit legal, Vanguardia de la Revolució Malgaix (AREMA). Sis anys més tard, a les següents eleccions legislatives es va permetre la participació d’un nou partit, el Moviment Nacional per a la Independència de Madagascar (MONIMA), però Ratsiraka va ser reelegit. A mitjans de 1991, el descontent de la població contra el govern, a qui responsabilitza de la desastrosa situació econòmica des de la seva acceptació de les propostes del FMI i de representar només els interessos de l’oligarquia merina, esclata en nombrosos motins populars que són reprimits durament per l’exèrcit, amb centenars de morts entre els manifestants. Aquesta repressió divideix al propi exèrcit i una part d’aquest, recolzada pels francesos, exigeix la dimissió de Ratsiraka, qui es veu obligat a pactar e l’octubre de 1991 la formació d’un Govern de Transició, que assumeix el compromís de preparar la celebració d’eleccions lliures al novembre de 1992.
Els votants acaben amb els 18 anys de govern de Didier Ratsiraka, essent elegit nou President el professor de medicina Albert Zafy, representant de la plataforma de l’oposició Comitè des Forces Vives (CFV). Però Zafy, que no va saber depurar una administració fidel a l’anterior president, no va aconseguir millorar la situació del país i, davant la desil·lusió general de la població que en gran part es va abstenir de participar a les següents eleccions, va perdre la seva posició, permetent que Ratsiraka tornés al 1996 de nou a la presidència.
L’acceptació dels plans imposats pel FMI no serviria en els anys següents per a que el govern de Ratsiraka fes sortir al país de la mala situació econòmica general ni per a que milloressin les condicions d’una gran part de la població que vivia per sota dels nivells de pobresa. Novament el descontent va anar augmentant, a la vegada que creixia la popularitat de Marc Ravalomanana, alcalde d’Antananarivo, que venia a representar l’alternativa al mal govern de Ratsiraka. Quan al desembre de 2001, ambdós es van enfrontar en les eleccions presidencials, Ratsiraka no va reconèixer el triomf de Ravalomanana, autoproclamant-se el dos guanyadors de les eleccions. Ravalomanana es va instal·lar a la capital i Ratsiraka a la ciutat portuària de Tamatave, des d’on es va dedicar a assetjar i sabotejar la capital. El reconeixement per la comunitat internacional del nou president al juliol de 2002, va obligar a Ratsiraka i els seus partidaris a abandonar ràpidament el país.
Població i economia [tornar]
Madagascar està dividida en sis províncies autònomes, però el principal centre polític i econòmic es troba a la capital, Antananarivo (1 milió d’habitants). Durant la dècada dels vuitanta, la renda per càpita va baixar degut al notable creixement demogràfic i a la poca vitalitat econòmica.
L’agricultura és la principal font de riquesa i de treball: ocupa a un 75 % de la població activa. Hi ha plantacions de tipus comercial, que produeixen cotó, cafè, canya de sucre, espècies i tabac. Entre les seves principals exportacions se troben precisament el cafè i les espècies. Per al consum intern en conrea arròs (aliment bàsic), alguns fruiters i mandioca. Dels boscos s’obté, a més de la fusta, ràfia que es destina a l’exportació. Entre els majors problemes ambientals s’assenyala la deforestació (s’estima que la destrucció forestal afecta al 75% de las terres).
Madagascar és considerada una gran reserva biològica, encara que corre perill d’extinció degut al tipus de conreus que s’hi practiquen des de fa segles: la destrucció supera la capacitat de la selva d’ autorregenerar-se. La ramaderia, escampada per tota l’illa, és una altra activitat important, existint una notable cabanya bovina. Els recursos miners, explotats rudimentàriament, són el cromo (del qual n’és un destacat productor mundial), grafit, or i pedres precioses. Entre les indústries, encara escassament desenvolupades, es troben les alimentàries (sucre, cervesa, conserves, rom), del ciment, de pells i tèxtil.
Geografia física [tornar]
Madagascar és la quarta illa més gran del món, després de Groenlandia, Nova Guinea i Borneo. Està ubicada a la costa est de l’Àfrica i està separada del continent pel canal de Moçambic. El territori de Madagascar forma un extens altiplà que se eleva en el sector est de l’illa i culmina en el massís de Tsaratanana (pic Maromokotro, 2 886 m). La vegetació és de tipus sabana a l’oest i de selves tropicals a l’est. Els cursos fluvials són curts i de caràcter torrencial (Mandrare, Mananara, Mangoky, Ikopa). Cal destacar el llac Itasy, que és d’origen volcànic. La part oriental de l’illa és molt plujosa, mentre que la resta té clima tropical sec, matisat per l’alçada.
Album de fotografies [tornar]
 |
 |
 |
 |
 |
|